La reforma es va fer l'any 1961. Es va fer un taulell de fòrmica de 8 metres de llarg. A l'altre cantó 6 taules de fòrmica amb un sofà al raconet. La reforma es ben acollida. Cada dia els meus pares amplien la llista de productes, totalment casolans. Es comença a fer la llet preparada i el CACAO MORA. També, amb l'arribada de la calor, la mare veu que no es ven xocolata, i inventa el SUIS, però en fred (xocolata freda i nata).El que estic escrivent es una pinzellada del que s'ha arribat a fer.

    El pis de dalt s'hi troba un taller de fotogravats. L'amo de la casa era soci del mateix, i li ofereix a la meva mare si li interessa per ampliar el negoci, els 180 m. de superfície d'aquest pis. La meva mare aquesta proposició li va treure el son, ja que acabava de fer la primera reforma. Una reforma a canvi de treballar molt per pagar les despeses. Desprès de rumiar i reunir-se, el seu cunyat li aconsella que es tiri la manta el cap i que ho accepti, doncs es una ocasió única, i té 2 fills que la poden ajudar. Arriba el 12 d'Octubre de 1962, i Girona torna a ser inundada per una terrible inundació. Allò que s'habia fet amb tanta il·lusió, la botiga nova, queda totalment inundada. Els meus pares es desesperen. Al baixar el nivell de les aigües, amb esforç es neteja i per fora, dóna la impressió que no ha passat res, però per dintre el mal està fet, la fusta es remullada. Desprès de 1 any de paletes arriba el Desembre de 1962 i s'inaguren els salons dedicats al públic gironí. La celebració de banquets de tot tipus. L'èxit, es esclatant, però per pagar les obres ens vàrem entregar tots 4, només pensant una cosa, treballar. Això vol dir renunciar els dies de festa de la teva joventut, ja que nosaltres ens trobàvem treballant amb els nostres pares de la edat dels 14 anys. La feina i l'exit va continuant, però l'any 1963 i 1969, varen tornar les inundacions sense arribar al nivells tant alts, però continuant fent mal al taulell. Compren un forn industrial i comencem a fer el pastissos, croissants, coques,.. tot artesanament.

    La vida ens continua donant garrotades, i el 12 d'Octubre de 1970, desprès de 8 anys, i a la mateixa dada ens tornen a inundar, Aquest cop l'aigua torna arribar per damunt del taulell, i aquesta situació sacseja les nostres vides i el nostre negoci. El taulell, ja no resisteix. Està podrit, i hem de pensar en una altre reforma. El personal es escàs i la mare pensant en un futur decideix suspendre les taules de baix, sàpiguen que qui vulgui pot pujar a dalt.

   S'encarrega un taulell de 11 m. de llargada tot en acer inoxidable, acompanyats de 17 tamborets. A la paret frontal del taulell, si posen unes tires d'alumini marcant el nivell de l'aigua, de les diverses inundacions que ha sofert el local.