El mes
d'Agost de 1971 s’inaugura la darrera botiga, Tot i el
canvi brutal que sofreix la GRANJA MORA , al ser la primera
barra d'aquestes
magnituds
que s’instal·la a Girona, l’èxit es
aplastant per part del públic… El treball es comença
a passar factura, amb la salut, i comencem a fer el Dimarts
de festa.
L’any 1980 durant les Fires i Festes
de SANT NARCIS el
President de la Generalitat Jordi Pujol, ens visita tot
recordant que durant el seu exili a Girona, venia a menjar
suïssos
amb la seva muller.
 |
 |
L'any 1988, la Confraria de Jesús
Crucificat, es presenta a la granja per donar-me una noticia:
m'havien escollit per
ser la primera dona pendonista de la confraria de JESÚS
CRUCIFICAT MANAIES DE GIRONA. Jo no m'ho vaig creure, doncs
fins el moment només havien assolit aquest càrrec
els homes. Va ser una experiència inoblidable. La
GRANJA MORA va tancar per primera vegada, per Setmana Santa
, degut
a aquest fets les parets es comencen a ompli de fotografies
i retalls de diari emmarcats.
 |
 |
L'any 1989, es el 50 è,
aniversari de la Granja Mora, i pensant que podria fer escric
el meu primer llibre: LA GIRONA
QUE JO ESTIMO. L'any 1992, es fan reformes al meu carrer
i com que no tenim desen-dencia demanen al alcalde de Girona,
Sr. Joaquim Nadal i Farreras si poden enterrar un llibre
sota
una llosa del carrer. Això es porta a terme amb la
presencia del mateix Sr.Alcalde, amb una inscripció que
posa 1992.
Desde el 1989 fem unes participacions de
loteria de Nadal especials, com si fossin postals. L'Any 1992,
aquesta
participació la
dediquem als gegants antics, que havien estat retirats per
l`Ajuntament. D'aquest fet i junt amb clients de la GRANJA
MORA moguts per recuperar les tradicions ens constituïm
l’ associació AMICS DELS GEGANTS DE GIRONA,
ubicant el local social a la mateixa granja. Iniciem una
recollida
de signatures per saber la voluntat dels gironins. Es fan
1.000 pins especials i 100 parelles de gegants, per vendre
signades
i numerades. De tota aquesta moguda, es recauden diners per
la restauració i recuperació dels mateixos.
El 7 de Novembre de 1993, s'estrenen i es bategen els gegants,
però abans els 25 de Setembre de 1993 havien fet el
nostre primer acte públic, treien els cap-grossos
de mes de 30 anys sense sortir, i vàrem batejar, la
nostre primera parella de gegants XAVIER CUGAT I LA MUSA,
català universal,
nascut a Girona. Aquesta parella de gegants, va ser obsequi
d'uns grans magatzems.
 |
 |
 |
 |
El meu pare ja feia temps que se li
havia detectat la malaltia D’ALZHEIMER, i arriba l'estiu
de 1994, i ens deixa. La mort sempre sorprèn, i mes
quan es d'una persona estimada.
Degut a aquest fet la meva mare entristeix, i agreuja una
mica la seva malaltia, doncs havia patit una embòlia pulmonar
feia anys, però nosaltres estàvem pendents
d'ella sense deixar-la.
L'any 1994 moguda per el que m'havia ensenyat els meus pares,
d'estimar les tradicions, ELS AMICS DELS GEGANTS DE GIRONA,
recuperem la tradició de fer CATIFES DE FLORS per la
diada de CORPUS, convocant un concurs adreçat a les
escoles, i en el que hi participen diferents estaments de la
ciutat. El darrer concurs assolim 46 catifes i 3.800 m. de
flors a tot el casc antic, amb un èxit esclatant.
 |
 |
L'any 1994, es ven tot l'edifici sense assaventar-nos nosaltres.
Rehabiliten l'edifici, tinguem que finalitzar l'activitat
dels salons. Desprès d'haber escrit el meu llibre
, escric articles al diari sense ser-ne col·laborador,
però agraeixo,
la seva publicació.
L'any 1995 publico el meu segon llibre, que
s'anomena FULLES DE GIRONA, que consta d'articles i poemes dedicats
a
persones
gironines.
La nostra salut, comença a queixar-se, son molts anys
i moltes hores. La mare cada vegada esta pitjor.
L'any 1995, ELS AMICS DELS GEGANTS DE GIRONA
, decideix fer un gegantó, en homenatge als bombers,
per la seva tasca humanitària. Es batejat, a les fires
i festes de SANT NARCIS, els seus padrins van ser els bombers
de la GENERALITAT
i els bombers de BARCELONA varen ser els invitats d’honor,
i el seu nom va ser NARCIS.
La nostra granja cada vegada es mes visitada.
Sembla un museo. La gent gran ve amb gent jove, explicant-li,
que aquí van
començar les seves relacions.
L’any 1997 Els Amics dels Gegants de Girona decideixen
fer una geganteta perquè els mes petits s’acostumin
a estimar els gegants. Es diu MARIA i la vàrem batejar
dins les Festes de la Rambla i Argentaria, el seu padrí va ésser
el TARLÁ personatge llegendari de GIRONA que ella
en forma de ninu també el porta al braç.
 |
 |
L'any
1999, la nostra mare empitjora, i en 3 dies ens deixa per
sempre. Era el 19 Abril. Amb el seu traspàs, també s'en
va quelcom nostre. Feiem massa pinya tots 4. Jo començo
a perdre la il·lusió, però no obstant
tiro endavant, una prometença que vaig fer el dia que
va morir el meu pare, que era escriure l'experiència
de la malaltia D'ALZHEIMER
El 29 de març es presenta a la casa de Cultura, el llibre
de: EL MEU PARE PATIA LA MALALTIA D`ALZHEIMER.
Nosaltres
no ens recuperem ni mental ni físicament.
Els metges diuen que els nostres cossos porten 20 anys afegits
deguts al excés de treball. Jo porto treballant 43
anys i el meu germà 50. A mi em tenen posar una pròtesis
de genoll, però el metge hem demana de deixar de treballar.
El meu germà te l'esquena destrossada i no el poden
operar. Al no tenir descendència, prenem una decisió molt
dura, que es posar la granja mora a la venda, en una immobiliària,
però a principi d'abril de 2002, la noticia arriba
a un periodista que em truca per preguntar si es veritat,
i a dir- li que si, pregunta si me importa que la publiqui.
Al
dia següent salta la noticia i la ciutat queda impactada
per la mateixa. La gent es resisteix a creure-ho, i s'avalancha
sobre nosaltres.
 |
 |
Els hi sembla impossible que GIRONA pugui perdre
aquest local emblemàtic, que la gent qualifica de
institució.
Cada dia surten articles dedicats a nosaltres, La gent es
resisteix a creure que aquelles parets plenes de mes de 400
cuadres,
plenes de fotografies que formen part de la història
viva de la ciutat, les tradicions, i les inundacions , i
moltes coses mes, puguin desaparèixer.
Si no tenim comprador el tancament es produirà igual,
conservarem el local fins a la seva venda. El que ens queda
clar al meu germà i a mi es que la GRANJA MORA, s’acabarà amb
nosaltres. Els nostres pares la varen obrir i nosaltres per
motius de salut, no desitjats finalitzarem l'activitat comercial.
Del que mes orgullosos ens sentim, es com desprès de
63 anys s’hagin pogut teixir uns llaços tant grans
d'amistat i estimació amb la gent, fins el punt que
han recollit 1.300 signatures, perquè l'Ajuntament salvi
el local i el converteixi en una oficina de informació cultural
de la ciutat.
Ens costa però hem de escollir data de
tancament en parlem i decidim que serà el 9 d’octubre
el mateix dia que els nostres pares havien obert l’any
1939. Fins arribar aquesta data els dies es converteixen en
agonia.
El dia 5 d’octubre organitzem una cercavila de comiat
del local social dels AMICS DELS GEGANTS DE GIRONA la festa
va ésser un èxit vàrem repartir CACAO
MORA i regals per els petits.
Eixir vàrem arriba al 9
d’octubre però lo
trist es que va ploure tot el dia per aquest motiu se varen
suspendre les Havaneres i la pantalla gegant programada per
passa un vídeo resumit de actes celebrats dels 63
anys d’HISTÒRIA de la GRANJA MORA, no obstant
al arriba l’hora de tancar no deixa d’arribar
gent, amics, clients, periodistes i l’exalcalde.
Al final tots vàrem sortí i la
pluja no parava de caure en RAIMON va baixar la porta i el
Sr. Joaquim
Nadal
va començar a crida i l’altre gent el va segui
cridant
¿ NO VOLEM QUE TANQUIN, NO VOLEM QUE
TANQUIN ?
Al final tots els amics que ens van donar
escalfor en aquells moments ens vàrem fe la foto
de rigor davant la GRANJA MORA.
|
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)
)