| Autor : CRISTINA ARADAS GUIX , ANGLES ( GIRONA) (21-12-2004) |
HOLA,
Moltes gràcies pel record!!. Ja fa dies que el tinc però encara no us havia escrit (lleig, no?). Bé, us haig de dir que al carrer del Carme s'hi está molt bé.
A tu Carme fa temps que no t'he vist però a en Raimon quan el vaig veure em va fe molta ilusió. De fet, la Granja Mora era un bon lloc de trobada. Ara trobar-nos és un pel dificil i és molta casualitat veure'ns pel carrer.
Bé, un dia d'aquests us miraré.Molts de records i una abraçada !!.
Fins aviat,
Cristina |
| Autor : JAUME i TERESA CASADEMONT , GIRONA (17-12-2004) |
Benvolguts Mª Carme i Raimon:
Us agraïm molt sincerament la vostra felicitació.
Aquest racò de casa vostra desde on l'envieu es tot un simbol de les coses que tant estimeu: El neixament, l'arbre com a simbol de Nadal, els manaies, la vostra i la nostra Girona estimada al fons i la llum que tots necessitem perquè ilumini i doni esperança a les nostres vides.
En agrair-vos aquest detall, rebeu la nostra més cordial felicitaciò. Que passeu unes molt bones festes i que l'any nou sigui ben generòs i feliç, sobre tot pels més necessitats.
Rebeu de part nostra una molt forta abraçada,
Jaume i Teresa Casademont |
| Autor : Lourdes Mendoza , GIRONA (16-12-2004) |
Hola Raimon i Ma Carme,
He rebut la vostra felicitació de Nadal i m'ha agradat tant que hem permeto escriure per dir-vos que és molt bonica i que estic molt contenta de guardar-la.
Us desitjo lo millor, una fortissima abraçada.
Lourdes |
| Autor : Miquel Burgés ( Molins de Rei ) (10-11-2004) |
Hola Ma Carme i Raimon,
Moltes gràcies per la foto d'en Xavier Cugat i la Musa, sobre tot lo de l'article trobo perfecte que ho hagueu publicat, perqué ja es hora que la gent sapiga perque no surten aquets gegants tant magnifics com en Cugat i la Musa i els gegantons Narcís bomber i la Maria el dia de la trobada, el presentador de les colles, tant al principi com al final, mentres presentava les colles va dir :
i ara els Amics dels Gegants de Girona !!!. ui!!... crec que m'he equivocat ... aquests no cre que vinguin ... es que aquesta colla..
Aixó es el que va dir el presentador nomes arrancar la cercavila, a la Plaça de Sant Feliu. T'ho he escrit més o menys textualment.
Bé. espero que algun dia s'arregli aquest problema.
Fins Aviat
Atentament
Miquel Burgés |
| Autor : Miquel Burgès ( Molins de Rei ) (06-11-2004) |
Benvolguda Ma Carme,
Soc en Miquel, el noi de Molins de Rei que t'ha trucat fa una estona. Moltissimes gràcies per tota la informació que m`has donat.
Es una llastima que uns gegants i uns gegantons com els que teniu no puguin sortir a la ciutat perquè el Ajuntament no els conviden, després de tota la feina de recuperació que els Amics dels Gegants de Girona heu fet , veritablement es una llastima.
Bé si algun cop necesiteu algun geganter per portar gegants que sapigueu que estic disposat a ajudar-vos en el que faci falta. I com ja te dit, si l'any 2005 voleu venir a la nostre trobada de gegants, esteu convidats.
Moltes gràcies per tot.
Atentament,
Miquel Burgés |
| Autor : CONNIE ( MANRESA) (02-11-2004) |
Benvolguda Ma Carme Ribas,
El President del l3è CONGRÉS DE LA SOCIETAT CATALANOBALEAR DE GERIATRIA I GERONTOLOGIA , el Dr. Altimir, m'ha demanat que en nom seu li fes arribar el seu agraiment pel gest que ha tingut vostè. Hem inclòs el seu nom als agraïments del Programa Definitiu. Li adjunto un pdf on podrà veure el programa. No tenim els programes impresos encara, quan el tingui, li enviarem uns quants.
Atentament
Connie Ocón |
| Autor : Maria Pérez de Puig ( GIRONA) (02-11-2004) |
| gracies per la recepta de les croquetes tot i que crec que a la meva mare no li quedaran mai tan bones com les d'en Raimon. Molts records de la fan núm.1 de les croquetes i família. Adéu! |
| Autor : lluís Romero (27-10-2004) |
| És veritat que mai no valorem allò que tenim més a la vora, allò que, sense adonar-nos en passa a formar part de la nostra existència. Als catalans, se’ns atribueix -i cal que ens atribuim- un mal curat problema d’autoestima i orgull. Potser és perquè som, a la vegada, terra de pas i llar d’acollida de diverses i cada vegada més nombroses cultures; potser és perquè alguns pensem que l’esséncia del que som és menystinguda per alguns dels nostres veïns... El fet és que quan la Granja Mora va tancar, potser no ens adonàvem del què estàvem perdent. Tant de bo que algun dia poguem portar-hi els nostres fills a berenar. |
|
|
